Els premis aGoe https://agoe.cat/ són realitzats anualment a Girona, correspon a una agrupació de sèniors voluntaris on es dóna assessorament a petites empreses, autònoms i microempreses.
Sent finalista en l’últim esdeveniment organitzat, HousesWithHeart va sortir premiat pel seu projecte, el qual pretén donar sortida a casa deshabitades on no hi ha una sortida real de venda, per a després, rehabilitar-les i llogar les seves habitacions amb l’objectiu de proporcionar habitatge habitual assequible a persones que per les seves circumstàncies personals i laborals no poden, o volen, mantenir un pis.
D’aquesta manera es crea de nou vida a les construccions de patrimoni català prevenint el seu deteriorament i ocupació il·legal, proporcionant un rendiment a l’propietari, i generant una nova visió de compartir la vida en els seus residents.
ENTREVISTA A GEMMA DE MIGUEL
HOUSES WITH HEART
-Què us va motivar a emprendre aquest projecte?
La meva passió per les cases velles tancades em ve des de petita, sempre havia somiat amb reformar per convertir-les en
una llar.
D’altra banda, dels meus viatges pel món em vaig inspirar en les xarxes d’hotels i les residències angleses, aquí
sorgeix la idea de negoci de crear una xarxa de cases compartides en el territori que contribueixi a resoldre el
problema sagnant que patim de falta de lloguer assequible.
-En quina mesura els professionals que participen en el seu projecte són decisius en el desenvolupament i
èxit de l’empresa?
L’equip és tot, la cooperació és l’únic camí per construir una empresa, i tot, a la vida. Dues persones que sumen
esforços dirigits a un objectiu comú, són més que la suma d’un i un, s’incrementa exponencialment.
Jo estic molt agraïda per la tasca de cada un dels “helpers” i professionals que han contribuït a posar en marxa el
projecte, i la inspiració dels formadors i tutors d’entitats com aGOe. El centre de negoci, per exemple, és vital.
-Si un jove emprenedor aspirés a encapçalar un projecte similar a què vosaltres vau fer posar en marxa, quins tres
consells li donaria?
Que compti amb bon assessorament legal pels acords signats, que filtri acuradament els perfils dels residents, i que busqui un mentor en el sector immobiliari (cosa que no és fàcil).
-Si tornéssiu a començar de zero, ¿seguiria el mateix camí o canviaria alguna cosa de les que va fer?
Signaria un millor acord a la primera casa.
-De mitjana, quantes hores dedica a la feina cada dia?
Difícil de dir, quan ets emprenedor fins i tot somies amb l’empresa, i et vénen idees durant el son. També quan medites. Sóc una fan de l’experiment “rendició”, que demostra que més esforç i hores de treball no es tradueixen en consecució, sinó que l’activitat s’ha de combinar amb descansos freqüents i meditació.
Els americans fan distinció entre “work on the business” i “work in the business”.
Personalment em costa no deixar-me arrossegar per l’activitat, més ara a l’inici de el projecte, però sovint
m’aturo a el menys un cap de setmana o dues a el mes, apago el wifi, i entro en retir de meditació. Això refresca la
la meva ment, i em recorda que ni jo ni el projecte som imprescindibles, i que la meva feina no és el sentit últim de la
la meva vida.
-Podeu detallar com és un dia qualsevol en el desenvolupament del seu projecte?
Al ritme de el projecte hi ha dues fases.
Una és de gestió de les cases i negociació per adquirir noves cases.
Aquesta és relaxada … gestionar, perfeccionar el sistema i moltes reunions i visites a proveïdors de cases i
finançament, reunions d’equip.
L’altra fase és de posada en marxa d’una nova casa, aquesta sí que és una contrarellotge, trepidant. Un cop signat l’acord d’una
casa s’inicia el període on inverteixes temps i diners mentre no entren ingressos. Normalment pactes una mancança, i per
tant, és un repte tenir la casa operativa i a el 100% d’ocupació en el menor temps possible.
-De quina forma ha afectat el desenvolupament d’aquest projecte en la seva vida personal?
Quina vida personal?!? … ha, ha, ha !! Faig broma … intento aplicar el que diu el llibre “The one thing” (traduït a l’
castellà), i dedico un temps a el dia a parlar amb els amics, fent un cafè, i nodrint llaços afectius.
-Què és el que més el motiva per continuar?
Provar-me a mi mateixa fins a quin punt sóc capaç de aconseguir-ho.
-Quin suport esperi de aGOe, i en quina forma us ha d’ajudar?
Mentoring, mentoring, mentoring.
Gracias Gemma